MICROBIOTA INTESTINAL. CAPÍTOL 4: Regulació de la microbiota intestinal

Hola! Com esteu? Com va la vostra microbiota?

En els anterior capítols hem vist com l’estat de la microbiota influeix directament a la nostra salut. En la següent imatge s’il·lustra com la predominança d’espècies diferents a la microbiota intestinal està relacionada amb patologies.

Milani, C., Duranti, S., Bottacini, F., Casey, E., Turroni, F., Mahony, J., Belzer, C., Delgado Palacio, S., Arboleya Montes, S., Mancabelli, L., Lugli, G. A., Rodriguez, J. M., Bode, L., de Vos, W., Gueimonde, M., Margolles, A., van Sinderen, D., & Ventura, M. (2017). The First Microbial Colonizers of the Human Gut: Composition, Activities, and Health Implications of the Infant Gut Microbiota. Microbiology and molecular biology reviews : MMBR, 81(4), e00036-17. https://doi.org/10.1128/MMBR.00036-

Ens els anterior capítols també hem vist que hi ha molts factors que modifiquen la microbiota, alguns no depenen de nosaltres, com el tipus de naixement o lactància, però alguns altres sí, com els nostres hàbits. En aquest capítol parlarem en concret de factors nutricionals, i veurem com dietes diferents donaran lloc a microbiotes i estats de salut diferents.

BACTERIS SACAROLÍTICS I PROTEOLÍTICS

Primer, definirem què són els bacteris sacarolítics i els proteolítics. Els primers fermenten hidrats de carboni, mentre que els segons degraden proteïnes. Dins del grup de bacteris sacarolítics hi trobem espècies de Prevotella, Bacteroides, Eubacteria, Lactobacilli o Biffidobacteria, que proporcionen un pH àcid impedint la colonització de bacteris proteolítics. A més a més, mantenen l’estructura de les vellositats de l’intestí i mantenen les cèl·lules juntes. En canvi, dins dels bacteris proteolítics trobem que predominen espècies de Bacteroidetes, Firmicutes i Enterobacteria, que aporten un ambient amb pH més bàsic i amb les cèl·lules de l’intestí separades.

En una microbiota proteolítica els patògens podran colar-se més fàcilment al torrent sanguini, es generaran més citocines proinflamatòries que acabaran afectant al cervell, i es donarà menys síntesi de serotonina, afectant l’estat d’ànim. Podríem pensar que seria ideal eliminar aquests bacteris de la nostra microbiota, però això tampoc seria sa. Necessitem tenir una situació equilibrada, on predominin bacteris sacarolitics, i alguns bacteris proteolítics.

DIETA MEDITERRÀNIA VS. DIETA WESTERN

Com us he dit, parlarem sobre la relació de l’alimentació i la microbiota intestinal. Podem comparar una dieta mediterrània, rica en productes frescos, amb una dieta western, rica en menjar ultra-processat.  I quina relació tenen aquestes dietes amb el que us he explicat sobre els bacteris sacarolítics i proteolítics?

Les dietes western, amb ultraprocessats i proteïnes i greixos d’origen animal, promouran una microbiota intestinal amb prevalença de bacteris protelotics. Per tant hi haurà nivells baixos d’àcids grassos: poc butirat (augmentarà la inflamació), poc acetat (ens faltarà energia, ens sentirem cansats/des), i nivells baixos de propionat (el colesterol augmentarà). A més a més, a nivell d’estat anímic, provocaran estats depressius i amb ansietat.

En canvi, la dieta mediterrània, rica en vegetals, cereals integrals,llegums i fruits secs, es promourà una microbiota intestinal amb prevalença de bacteris sacarolitics. En aquest cas, hi haurà síntesi d’àcids grassos de cadena curta: butirat (funcionant com a antiinflamatori), acetat (font d’energia) i propionat (regulació del colesterol). Aquests bacteris promouen la síntesi de serotonina, i per tant un bon estat anímic.

Kiran V. Sandhu, Eoin Sherwin, Harriët Schellekens, Catherine Stanton, Timothy G. Dinan, John F. Cryan, Feeding the microbiota-gut-brain axis: diet, microbiome, and neuropsychiatry, Translational Research, Volume 179, 2017, Pages 223-244, ISSN 1931-5244, https://doi.org/10.1016/j.trsl.2016.10.002.

Tot i poder portar una dieta beneficiosa per la nostra microbiota, pot ser que algun altre factor, com tractament amb antibiòtics, ens provoqui un desequilibri en la composició de la microbiota, podent provocar una patologia.

Aquesta alteració funcional i qualitativa de la microbiota es pot tractar d’una falta de bacteris essencials o un excés de bacteris perjudicials, alterant per tant l’ecosistema bacterià. Per recuperar la simbiosi entre la microbiota i l’organisme (eubiosi) podem utilitzar diferents mètodes:

• Probiòtics: bacteris que administrarem per restaurar la microbiota desequilibrada. Els podem trobar en forma d’aliments fermentats: xucrut, kèfir, kimchi coreà, iogurs, formatges, soja fermentada (iogur de soja, miso, temphe, salsa de soja), kombutxa.

• Prebiotics: són el substrat que s'utilitza per seleccionar els bacteris hostes beneficiosos de la nostra microbiota. Aliments que funcionen com a prebiòtics són: midó resistent (pasta freda, patates fredes, arròs fred), plàtan verd (#reptemésfruita), blat de moro, civada, cereals integrals, fruites, llegums, fruits secs

• Transplant fecal: Els bacteris fecals d’un donant sa són introduïdes a pacients per aconseguir corregir el desequilibri de la seva microbiota intestinal.

 

Lozupone CA, Stombaugh JI, Gordon JI, Jansson JK, Knight R. Diversity, stability and resilience of the human gut microbiota. Nature. 2012 Sep;489(7415):220-230. DOI: 10.1038/nature11550. 

I fins aquí l’últim capítol teòric sobre la microbiota intestinal. En l’últim capítol aplicarem tots aquests coneixement a través d’un joc. No us ho perdeu!

Cuideu la vostra microbiota!

Núria cAMP

REFERÈNCIES

Singh, R. K., Chang, H. W., Yan, D., Lee, K. M., Ucmak, D., Wong, K., Abrouk, M., Farahnik, B., Nakamura, M., Zhu, T. H., Bhutani, T., & Liao, W. (2017). Influence of diet on the gut microbiome and implications for human health. Journal of translational medicine, 15(1), 73. https://doi.org/10.1186/s12967-017-1175-y

Zmora, N., Suez, J. & Elinav, E. You are what you eat: diet, health and the gut microbiota. Nat Rev Gastroenterol Hepatol 16, 35–56 (2019). https://doi.org/10.1038/s41575-018-0061-2 doi: 10.1128/MMBR.00036-17

Kiran V. Sandhu, Eoin Sherwin, Harriët Schellekens, Catherine Stanton, Timothy G. Dinan, John F. Cryan, Feeding the microbiota-gut-brain axis: diet, microbiome, and neuropsychiatry, Translational Research, Volume 179, 2017, Pages 223-244, ISSN 1931-5244, https://doi.org/10.1016/j.trsl.2016.10.002.

DOI:10.1016/j.trsl.2016.10.002

Lozupone CA, Stombaugh JI, Gordon JI, Jansson JK, Knight R. Diversity, stability and resilience of the human gut microbiota. Nature. 2012 Sep;489(7415):220-230. DOI: 10.1038/nature11550.