divendres, 1 de maig del 2020

MICROBIOTA INTESTINAL. CAPÍTOL 1: Definició i funcions de la microbiota intestinal

Hola! Com esteu? Com va la vostra microbiota?

En el capítol d'avui definirem la microbiota intestinal i veurem quines són les seves funcions.


DEFINICIÓ DE MICROBIOTA


Primer de tot, què és la microbiota? La microbiota es defineix com a comunitat de microorganismes que viuen fent simbiosi amb nosaltres. La simbiosi és una relació tròfica entre dos organismes de dues espècies diferents, on almenys un dels dos organismes resulta beneficiat. En el nostre organisme hi trobem vàries microbiotes:

  • Microbiota ORL: inclou la microbiota de les orelles, nas, gola i boca.
  • Microbiota cutània: ens cobreix la pell.
  • Microbiota intestina: la trobem al intestí i que té un paper clau en la salut i en la malaltia.
  • Microbiota vaginal: microorganismes que viuen a la vagina.

A la pàgina web de l'Institut de Microbiota Biocodex podeu explorar més sobre tots els tipus de microbiota.

MICROBIOTA INTESTINAL


Nosaltres parlarem sobre la microbiota intestinal que la trobem a l'intestí. Aquest òrgan se situa en la cavitat abdominal entre l'estómac i l'anus, i es divideix en intestí prim i intestí gros. La primera part de l'intestí està formada pel duodè, jejú i ili, i té com a funció la digestió i absorció de nutrients. L'intestí gros, format pel cec, el còlon i el recte, té com a funció l'absorció de vitamines, sintetitzades pels bacteris que habiten al colon, i de l'aigua restant.

Trobem microbiota tant a l'intestí prim com gros, tot i que en composicions diferents. A la següent imatge podeu veure les diferents parts de l'intestí que s'han anat esmentant, i com varia la densitat de microbiota en cada una de les parts, augmentant a mesura que ens apropem a l'intestí gros.

An external file that holds a picture, illustration, etc.
Object name is gr1.jpg
Kastl, A. J., Jr, Terry, N. A., Wu, G. D., & Albenberg, L. G. (2020). The Structure and Function of the Human Small Intestinal Microbiota: Current Understanding and Future Directions. Cellular and molecular gastroenterology and hepatology9(1), 33–45. https://doi.org/10.1016/j.jcmgh.2019.07.006

Aquesta microbiota pesa aproximadament uns 2kg i la quantitat de cèl·lules que la formen és deu vegades més gran que el nombre de cèl·lules que hi ha al nostre organisme. És a dir, si el nostre organisme està compost de 10 trilions de cèl·lules, a la nostra microbiota intestinal hi torbem 100 trilions de cèl·lules. A més a més, el microbioma, o conjunt d'informació genètica dels bacteris intestinals, el componen 3.3 milions de gens, mentre en el genoma humà "només" hi trobem 23.000 gens. Això vol dir que tenim més de cent cinquanta vegades més informació genètica de bacteris que de les nostres cèl·lules.
Linares, Daniel M et al. “Beneficial Microbes: The pharmacy in the gut.” Bioengineered vol. 7,1 (2016): 11-20. doi:10.1080/21655979.2015.1126015

Aquests números ens porten a plantejar-nos si realment només som aquests 10 trilions de cèl·lules, o realment som alguna cosa més. Lynn Margulis, biòloga que va explicar l'origen de les cèl·lules eucariotes amb la teoria endosimbiòtica, va dir: "La vida és la unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar als que s'associen."


Lynn Margulis (1938 - 2011) Biòloga


No ens podem considerar com un únic ésser, som un ecosistema. Els humans vivim en simbiosi constant amb més de dos quilos de càrrega bacteriana, els quals ens aporten protecció envers l'exterior fent possible la nostra existència. El que crea l'evolució és, precisament, la capacitat de crear éssers més complexes perquè siguin més diversos, i ho fa mitjançant la simbiosi, sent doncs el principal motor del canvi evolutiu. En l'evolució per tant guanyen els qui millor s'associen, formant part d'un gran ecosistema.


Si us interessa aquest tema de l'evolució i la nostra microbiota us recomano el llibre 10% humans de la Alanna Collen, divulgadora i escriptora científica, doctorada de Biologia Evolutiva a la University College de Londres i membre de la Zoological Society.
10% humano (OTROS NO FICCIÓN): Amazon.es: Collen, Alanna, FILELLA ...
"10% humanos" - Alanna Collen

FUNCIONS DE LA MICROBIOTA

Tota aquesta microbiota té un pes molt important sobre nosaltres perquè no únicament participa en la nostre digestió, sinó que també en el sistema immunitari, el sistema endocrí i en el cervell; i per tant, en la salut general de l’organisme. Algunes de les seves funcions són:

Funció de manteniment
Pel desenvolupament i funcionament de l’organisme

Les parets de l’epiteli intestinal estan formades per un tipus de cèl·lules anomenades enteròcits que tenen microvellositats, permetent així un augment de la superfície per assegurar la digestió i l’absorció. Els enteròcits tenen unes proteïnes que els uneixen entre ells. Quan hi ha permeabilitat intestinal, hi ha una reducció d’aquestes proteïnes de manera que es creen forats entre les cèl·lules a través dels quals aliments no digerits, toxines, fàrmacs i microorganismes no desitjats podran passar-hi i arribar al torrent sanguini, afectant a l’organisme i causant inflamació. La microbiota intestinal es troba per sobre d’aquesta capa de cèl·lules i ens ajudarà controlar la seva permeabilitat, evitant doncs l’entrada de substàncies no desitjades al torrent sanguini.

Maduració del tracte digestiu

Manteniment de la mucosa intestinal

Millora de la permeabilitat de l’epiteli intestinal
Funció de defensa
Funciona com a barrera física

A la imatge veiem com sobre les cèl·lules del tracte intestí hi ha una capa de moc, i sobre d’aquesta hi ha la microbiota intestinal, és a dir, els microorganismes. Aquestes barreres protegiran els enteròcits.
Producció de moc protector de les cèl·lules del intestí

Actua sobre el sistema immunitari: al capítol XXX ho veurem en més detall

Funció metabòlica
Afavorir la digestió: fermentació d’aliments no digeribles, absorció de nutrients (aminoàcids, sucres, vitamines, etc)

síntesi de nutrients essencials, vitamines (K, B12, B8), aminoàcids i àcids grassos


Amb aquesta imatge observem com la mucosa i microbiota intestinal es col·loquen sobre les cèl·lules epitelials de l’intestí per ajudar-nos a digerir els aliments i per protegir-nos. A la dreta veiem com un organisme sense aquestes barreres podrà ser infectat per patògens amb molta facilitat, aconseguint travessar les cèl·lules i entrant al torrent sanguini.


Afegeix un títol
Figure 1.

  • Nathalie Rolhion and 
Benoit Chassaing2016When pathogenic bacteria meet the intestinal microbiotaPhil. Trans. R. Soc. B37120150504http://doi.org/10.1098/rstb.2015.0504

Que es puguin dur a terme correctament totes aquestes funcions o no dependrà de l’estat de la nostra microbiota: de la seva diversitat. Com més diversitat, millor. A la següent imatge de l’Institut de Microbiota Biocodex s’il·lustra la diversitat amb colors. Com més colors hi hagi millor, ja que quan algun dels colors desapareix o augmenta més del compte, perdrem diversitat, de manera que l’organisme estarà menys protegit, trobant-se en un estat més susceptible de patir malalties.  
Institut de Microbiota Biocodex


I això és tot per avui. En el proper capítol veurem com la microbiota intestinal colonitza l'intestí i parlarem sobre la seva composició. 



Cuideu la vostra microbiota! 

Núria cAMP



REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 

Milani, C., Duranti, S., Bottacini, F., Casey, E., Turroni, F., Mahony, J., Belzer, C., Delgado Palacio, S., Arboleya Montes, S., Mancabelli, L., Lugli, G. A., Rodriguez, J. M., Bode, L., de Vos, W., Gueimonde, M., Margolles, A., van Sinderen, D., & Ventura, M. (2017). The First Microbial Colonizers of the Human Gut: Composition, Activities, and Health Implications of the Infant Gut Microbiota. Microbiology and molecular biology reviews : MMBR81(4), e00036-17. https://doi.org/10.1128/MMBR.00036-17

Kastl, A. J., Jr, Terry, N. A., Wu, G. D., & Albenberg, L. G. (2020). The Structure and Function of the Human Small Intestinal Microbiota: Current Understanding and Future Directions. Cellular and molecular gastroenterology and hepatology9(1), 33–45. https://doi.org/10.1016/j.jcmgh.2019.07.006

Michielan, A., & D'Incà, R. (2015). Intestinal Permeability in Inflammatory Bowel Disease: Pathogenesis, Clinical Evaluation, and Therapy of Leaky Gut. Mediators of inflammation2015, 628157. https://doi.org/10.1155/2015/628157






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada